LLIBRE BLAU (Llibre de valors)
El sistema dominant imperant i la manca de voluntat política al llarg dels temps, ha conduit a moltes persones al llindar de l’exclusió social, a la indigència, al suïcidi, i en el millor des casos, a situacions de dependència absoluta de les seves famílies i/o amistats
És un moviment horitzontal, no violent, assembleari i apartidista.
- APARTIDISTA: Per bé que la Plataforma és una eina política, de lluita i combativa, no es posiciona front de cap partit. Malgrat tot, definim com a condicions sine qua non per a reunir-nos amb una organització:
o Els drets de les malaltes seran iguals per a totes les persones, independentment de condició procedència, fenotip, ideologia o religió.
o Les persones no som mercaderies, ni estem al servei del capital.
o Les necessitats de les persones han de passar inexorablement per sobre del lucre (lògiques d’acumulació capitalista).
- ANTIPATERNALISTA: Vetllem pel creixement personal de totes, sense interferir en els conflictes personals. Aquests han de mantenir-se al marge de les assemblees, buscant espais adequats per resoldre’ls, o simplement respectar-se, en el cas de no entendre’s. L’aprenentatge en la lluita és creixement individual, col·lectiu i emocional.
- FEMINISTA: Els efectes d’un sistema capitalista els pateixen en major grau les dones perquè aquest és, a més, un sistema patriarcal que margina o relega a les dones a posicions d’inferioritat. Així com les actituds masclistes perviuen en el nostre imaginari cultural produint no solament maltractament físic o psicològic, sinó una falta de respecte en general vers la dona. Hem comprovat que l’ICAM i l’INSS reprodueixen aquests patrons pels prejudicis sexistes que estan implícits en els seus dictàmens que, ens aboquen a l’exclusió social. Tolerància zero amb el masclisme en la nostra organització.
Tampoc acceptem actituds paternalistes d’autoritat o protecció vers la dona. Les dones encara pateixen discriminació a molts llocs de treball i també en la malaltia. El sistema dominant, intrínsec a tots els nivells, a l’ICAM I a l’INSS també evidencia aquesta discriminació, sobretot obviant malalties que majoritàriament afecten a les dones.
- CRÍTICA AMB EL SISTEMA SANITARI: A les persones responsables del sistema sanitari actual els agradaria que les malaltes fossin submises i que les usuàries no protestessin reclamant els seus drets davant les situacions de desatenció i la creixent precarietat dels serveis, tot això conseqüència d’unes retallades il·legítimes. No acceptarem que es posi l’interès econòmic per sobre del valor humà. Els nostres esforços es dirigeixen a combatre el problema d’arrel, que resideix en el sistema de salut i no sols en l’ICAM I l’INSS.
- ASSEMBLEÀRIA: Les decisions es prendran en les assemblees, preferentment d’una manera consensuada. Davant la diversitat d’opinions, tanmateix, i si no hi hagués consens, es votarà.
- PRO-LLUITA POPULAR: Com a moviment de base l’acció de la nostra lluita està al carrer. Entenem que és la ciutadania, el poble, les que hem d’aprendre a defensar-nos dels atacs a la nostra democràcia, als nostres drets i, als nostres bens. Som nosaltres, la majoria, les que hem d’actuar en front d’una minoria que vol imposar la seva voluntat.
- UN GRUP DE SUPORT MUTU : Els nostres vincles són els d’una comunitat solidària (generositat i reciprocitat) en pro d’un benestar general. En el context polític i social actual en el que vivim, les nostres malalties ens aboquen moltes vegades a un aïllament i abandonament que volem contrarestar amb l’acompanyament i saber-nos escoltar. Per altra banda, rebutgem l’interès individual egoista, la competència autodestructiva, i els mecanismes d’auto-sabotatge que poden portar al grup a la progressiva debilitació o a la seva desaparició.
“Soles no podem”: Les nostres realitats són precàries si s’analitzen individualment. Per tant, hem de vetllar per la salut de totes les companyes. És necessari que no s’esdevinguin sobrecàrregues de treball i assumir tasques allà on puguem ser eficients, sense perjudici de nosaltres mateixes.
- ECOLOGISTA EN LA DISTRIBUCIÓ DE TREBALL I ENERGIES: És important que siguem conscients de les nostres limitacions i les de les altres, al ser persones afectades per alguna malaltia, per tal d’aprofitar al màxim les nostres forces i no desaprofitar el nostre temps, ni el dels altres. El nostre¡ lema podria ser: “Mínim moviment, mínim esforç, mínima energia, encara que ben gestionada per a la màxima eficàcia, benefici i benestar de totes!”. Hem de vetllar per la salut de totes les companyes i per això és necessari no sobrecarregar-nos de la feina sense assumir forces i sobrepassar límits de la manera individual i comú, sense jutjar a les altres.
- ALIADA D’ALTRES MOVIMENTS SOCIALS PER EMPATIA RADICAL: Prioritzem les aliances amb altres moviments de base que també aposten pel suport mutu i la lluita al carrer com a principis bàsics. Empatitzem amb moviments en les que la reivindicació també tingui a veure amb l’arrel del problema sistèmic capitalista, encara que no ens afecti en primera persona. Que serveixi d’exemple la lluitak de “Las Kellys”, l’associació de cambreres de pis, o “les que netegen els hotels”.
Moltes d’elles també són afectades de l’ICAM. Establir sinergies amb d’altres col·lectius que, per les característiques dels seus objectius,
tinguem fronts de lluita comuns o propers. Establir contacte amb les associacions de malaltes per oferir-los la nostra eina combativa, ja que elles treballen de manera més gremial.
- INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: Vetllem pel creixement personal de totes, sense interferir en els conflictes personals. Aquests han de mantenir-se al marge de les assemblees, i a la xarxa, buscant espais adequats per a resoldre’ls, o simplement respectar-se en el cas que no hi hagi entesa.
Entenem que alliçonar des d’una suposada posició exemplar, no és la manera de relacionar-se entre persones adultes. L’aprenentatge en la lluita és creixement emocional, tant a nivell col·lectiu com individual.
- ANTICAPACITISTA: El capacitisme és un eix d’opressió més, del sistema capitalista, basat en el grau d’explotació dels cossos. És l’organització social de la vida i per aquells cossos que són funcionals al sistema capitalista. El capacitisme suposa l’exclusió estructural de tots aquells cossos que no entren dins de les lògiques de producció i reproducció capitalistes. El capacitisme és també un sistema de poder que genera privilegis, opressions i violències. És una ideologia que ens fa creure que unes persones valen més que altres, que uns cossos són millors que altres. És també una pràctica que exclou aïlla, empobreix o violenta les persones que no entren en el model de cos “capaç”, aquell cos que val, que encaixa a la perfecció en el model de treballadora sempre productiu, sempre enèrgica, sempre disposada a deixar-se la pell a la feina. En última instància es la cosificació del cos humà en una màquina.
- AUTOGESTIONADA: Nosaltres creem el nostres propi sistema d’organització de manera activa en les decisions sobre el seu
Plataforma d’afectades per l’ICAM i l’INSS
funcionament i evolució. La PAICAM no rep ni accepta subvencions de cap institució governamental.
- AUTÒNOMA: La PAICAM és una plataforma d’afectades on hi participa gent de diverses procedències i sensibilitats. Les decisions es prenen de manera democràtica, és a dir, representant els interessos de les membres de la plataforma, sense interferències d’organitzacions, partits o institucions.
L’autonomia és un valor indestriable d’aquesta democràcia, atès que aquesta permet posar en el centre les necessitats de totes les persones afectades independentment de la seva procedència o militància política. Cadascuna de les persones que formen part de la plataforma tenen un valor importantíssim per aquesta, per això defensem l’autonomia, perquè permet que cap veu s’alci per damunt de les altres. És per aquest motiu que creem una plataforma d’afectades on estan representades individualitats i no col·lectius, on totes les persones es representen a elles mateixes, creant un diàleg basat en el consens i la construcció d’un comú compartit. Així s’assegura l’autonomia i llibertat d’acció de la plataforma sense cap presència de grups de pressió –oberts o encoberts- que vulguin instrumentalitzar la plataforma per interessos afins a la seva organització. A la plataforma volem crear un projecte comú, volem caminar plegades i, per això, creem un espai on totes siguem benvingudes, on totes tinguem veu, un espai des d’on decidir en autonomia.
Autonomia vol dir que nosaltres creem les nostres pròpies normes, que és la PAICAM qui marca el seu camí polític i no les agrupacions. Aquest camí volem que sigui democràtic, on tothom tingui la mateixa representació i legitimitat per parlar i, per això, és vital que cadascú parli per ella mateixa.