L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) està facilitant a empreses de sanitat privades i mútues les dades dels usuaris de la sanitat pública referents a salut com a conseqüència de contractacions per fer allò que el mateix ICAM realitza: avaluacions, controls i informes.
Des de fa anys l’ICAM, a través de licitacions, contracta amb empreses privades. En els plecs de prescripcions tècniques dels contractes podem veure que intenta garantir la “confidencialitat i la seguretat de les dades”. Però la Llei Orgànica de Protecció de Dades 15/1999 de 13 de desembre (LOPD),
ho diu clar, que les dades especialment protegides com són les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, a la salut, a la vida sexual, només podran ser recollits, tractats i cedits quan, per raons d’interès general, així ho disposi una llei o l’afectat hi consenti. En aquest cas, per cedir les nostres dades, encara que sigui de manera temporal, els usuaris han de rebre la informació corresponent i signar el consentiment -això és l’ anomenat consentiment informat explícit-, tal com va confirmar el mateix Síndic de Greuges el mes d'abril del 2015: “Cal garantir el dret a la intimitat i a la confidencialitat de les dades, i que l’ accés a
la historia clínica per part dels metges de l’ ICAM no sigui possible sense un consentiment informat”.
A més de la LOPD, la Constitució Espanyola, a l’article 18 diu, apartat 1. “Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge”. Apartat 4. “La llei limitarà l’ ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar de les/els ciutadans/s i el ple exercici dels seus drets”. Tanmateix sembla ser que aquesta qüestió és la darrera de les preocupacions dels gestors de la sanitat pública. L'any 2009 es va facultar (adjudicar) a gairebé 30 empreses privades per a realitzar “dictàmens mèdics i proves diagnòstiques i funcionals per valorar la capacitat laboral dels treballadors”, es a dir, inspeccions, i fins ara no es té notícia de què s'hagi complert el punt 26 del Codi Deontològic on diu que "Quan el metge actuï com a perit, inspector o similar és quan més acuradament ha de fer saber al pacient, abans d’actuar, la seva condició". No és una garantia que les històries clíniques dels usuaris de la sanitat pública puguin romandre a cap empresa privada, ni un minut.
Si al que hem comentat anteriorment li afegim que l’ICAM, per fer la valoració d’una baixa amb un motiu concret no té perquè accedir a la totalitat de l’historial clínic (tots els documents i proves de la història mèdica), doncs només necessita els informes i diagnòstics relacionats amb la malaltia o accident causant de la baixa, ens trobem amb una intimitat vulnerada per “ves a saber qui, com i perquè”. La realitat és que això es permet amb el RD 625/2014 de 18 de juliol, en vigor des de l’1 de desembre de 2015.
La funció de l'ICAM no és tenir cura de la nostra salut (l’estat físic-psicològic) sinó avaluar una demanda d'alta o baixa laboral, és a dir, té a veure amb prestacions econòmiques. Donada l'extrema facilitat amb què qualsevol tipus de dades en format electrònic pot ser copiada i amagada, quina garantia real té el pacient de què se'n farà un bon ús, en un context econòmic on cada dia que passa la informació d'aquesta mena és més i més valuosa (un historial mèdic piratejat pot valer 2000$). Amb aquestes condicions cap.
Ja fa temps que la Marea Blanca, que aplega més d’una seixantena d’entitats, va intentar parar, amb nombroses activitats, el projecte VISC+ (AQuAS) destinat a treure'n rendiment econòmic dels expedients sanitaris dels usuaris de la sanitat pública. En aquest cas, tot i les més que justificades reticències al Parlament de Catalunya per part de diversos parlamentaris/es i dels moviments socials, l’exconseller Boi Ruiz i el director de l’AQuAS J.M.Argimon, capficats en “el valor afegit de les dades” han continuat intentant tiran-t’ho endavant, i ara ja, amb el nou conseller Toni Comin, sembla ser que persisteix en la mateixa línia economicista.
Mentre aquesta situació no es reorienti adequadament les persones que es veuen obligades a passar per l'ICAM (on les anomenen clients) aniran venudes. Quant a la informació, cal comentar que en algunes sales de l’ICAM pengen un paper amb el dret sobre l’oposició de les dades, aquest dret forma part del que s’anomena drets ARCO (accés, rectificació, cancel·lació i oposició). Nosaltres pensem que en el cas de l’ICAM, cal informació prioritària, abans de qualsevol gestió i visita amb els/les inspectors/es. A totes llums és
insuficient informar parcialment amb fulletons enganxats a les portes d’un ascensor.
Fem saber que quan l’administració no posa els mitjans adequats per a la preservació de les dades personals dels/les ciutadans/es, el procediment que pot engegar una denúncia pot passar per una investigació i pot concloure amb sancions disciplinàries sobre l’òrgan i els càrrecs infractors.
Per a més informació: La venda de dades sanitàries – Projecte VISC+, de Luis Capacete (vídeo)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada